16 Noviembre 2009

RAGE RAGE RAGE

servido por xeschaos 2 comentarios compártelo

15 Noviembre 2009

Silent PIU

servido por xeschaos 2 comentarios compártelo

12 Noviembre 2009

No hi ha duros a quatre pesetes

servido por xeschaos 1 comentario compártelo

2 Noviembre 2009

ala es grande,, como resulte que es una mujer,,, buenooo

servido por xeschaos 5 comentarios compártelo

23 Octubre 2009

siempre hay alguien que se queja... suele ser de derechas (PIU)

Sudor 'outdoor'

Un grupo de personas realizando spinning.

19 de octubre de 2009.- El otro día salía del cine, de ver "La huérfana", con la ingenua intención de meterme en el primer café que me encontrara a leer "Aire nuestro", la última novela de Manuel Vilas, un libro que no me permite desprenderme de la sonrisa en una sola de sus páginas. En realidad había estado deseando durante dos horas salir del cine y dejarme esa película de terror a medias, pasar de los aullidos de la niña loca y de los chirridos exagerados de la banda sonora para ir a leer en calma junto al calor de un te.

Salí del cine y mi primer impulso fue desandar los últimos pasos y volver a la sala a refugiarme: en el exterior atronaba una música de discoteca y en los cafés de la zona iba a ser imposible sentarse a leer en paz. Al contrario, me acerqué al foco de aquel estruendo y entendí que ese bumbum estaba especialmente fabricado para poner a la multitud a dar saltos sobre sus sillas. A patalear. Era una sesión de Spinning al aire libre, al parecer en beneficio de algún proyecto humanitario. Un centenar de deportistas subidos a unos potros de tortura muy hermosos pedaleaban frenéticos, todos juntos, sincronizados, al aire libre, desafiando la brisa del atardecer. Sudando. Me quedé un rato a ver si algunos se caían de la bicicleta con un infarto o por culpa de un bache imaginario. No pasaba nada y huí hasta un bar de la periferia a leer a Manuel Vilas, en concreto la crónica de cómo Elvis Presley vuelve a la tierra a matar al presidente de EEUU.

Qué buen plan, lo del spinning en público. Lástima de ruido. Seguro que se puede hacer spinning con auriculares y la causa humanitaria salir igual de bien parada. Pero tiene el inconveniente de que no molestas a nadie, a ninguno de los cientos de ciudadanos que andan en los alrededores tomando un refresco o paseando por las tiendas, o haciendo cola en las taquillas del cine.

Otra de las ventajas de sudar al aire libre es que te libras de los malos olores. Yo he dejado de ir al gimnasio a boxear porque no soportaba puñetazo directo al cerebro que sentía cada vez que me asomaba al ring. Cinco tipos sudando bien en un gimnasio huelen mucho peor que cien sudando en una plaza pública.

¿Sabes de algúna escuela de boxeo con terraza? ¿Tú practicas deporte en público? ¿No te da un poco de vergüenza? ¿Los 7.000 que corrieron el maratón Tui, consiguieron atufar un poco la calle? La consejería de Medio Ambiente, ¿debería pedir que hagamos menos deporte por ahorrar un poco en agua de ducha?

servido por xeschaos 7 comentarios compártelo

23 Octubre 2009

De Raphel Pherrer----- ferretines

Hi ha notícies, hi ha fets, que fan vessar l'olla. Com el d'aquest jove de l'estat nordamericà de Virgínia que era al seu domicili particular, s'aixecà a les 5:30 de la matinada com déu el dugué al món i anà fins a la cuina a fer-se un cafè. Sí, sí, es trobava a casa seva, a una hora certament intempestiva, mig a les fosques però, per aquelles coses que té la vida, una dona que passava amb un fill seu de set anys el va veure per la finestra i l'acusà d'exhibicionisme, de manera que el jove ha estat encausat i li pot caure més d'un any de presó. Una vegada, a Amsterdam, transitava jo una nit dins d'un d'aquests metros que van per la superfície de la ciutat i em sobtà veure que la gran majoria de vidrieres no tenien cortines, de manera que -si miraves cap allà, només si dirigies la mirada en aquella direcció- podies contemplar la vida dels seus moradors com a una auca de la "Rue del Percebe". Com és possible que els holandesos no protegeixin la seva intimitat domèstica, ens podríem demanar. Algú digué que allà, a Holanda(la pàtria de les llibertats individuals), ja es pressuposa que ningú no mira intencionadament ni amb ànim fiscalitzador l'interior de la casa d'altri o que, si ho fa, és de manera casual, contemplativa, sense estar predisposat a fer cap judici moral davant el que pugui veure. I, sobretot, vaig interpretar que a la vida quan no hi ha un prejudici maliciós no hi ha una posterior interpretació malèvola, és a dir, que la mirada que no cerca el pecat no troba el pecat. Bé, el cas és que aquest jove de Virgínia no és més que l' exponent d'una impostura humana que hauria deixat en estat de coma el propi Orwell. Perquè resulta que els EEUU, el país de les llibertats, tolera de manera solapada el desenvolupament d'una extensíssima indústria pornogràfica però, al mateix temps, vol ficar a la presó a un home que s'ha aixecat mig endormissat a fer-se un cafè amb la tita a l'aire. I la dona víctima de tal grandiós exhibicionisme? Pensem-hi un moment: si hagués passat lluny de la finestra(que no pegava directament a cap zona urbana transitada, ni a prop fer-s'hi) no hauria apreciat els veneris detalls de l'escena, perquè només hauria pogut veure una belluma fugissera travessant el seu espai òptic; o sia, que aquella dona s'hi degué apropar, a la finestra, fins que va estar en condicions visuals de captar tots els detalls de tan pornogràfic affaire. A més a més, jo tenia entès que els exhibicionistes per regla general s'espolsen el "plumero" en públic, diuen grosseriotes lascives mentre mostren membres enrabiats, obrin i tanquen gabardines, però mai no passen de llis ràpidament per dins casa seva a enxufar la mielita amb un badallot matiner. Això seria un exhibicionista amb molt poques aspiracions "artístiques" i que no tendria l'indispensable satisfacció de saber que algú l'està veient! Això és un poc com l'acudit d'aquella monja que crida la policia denunciant que des de la finestra del convent cada dia a tal hora es veu un home nu a una finestra de l'edifici veïnat, que es troba a la mateixa alçada. Un policia hi va, mira i diu: "Sí, reverenda mare, veig un home nu, però de cintura per amunt, perquè l'ampit no deixa veure la part de baix!". I la monja respon: "Puji damunt l'armari, i veurà!". Així que... al cap i a la fi, per a què ens serveixen els avenços, la televisió, l'escànner, els viatges espacials, les revolucions científiques, les cantadíssimes llibertats democràtiques, etc, si a l'hora de la veritat el nostre intel·lecte només es troba a l'alçada de qualsevol personatge de "Les bruixes de Salem"? Tant de bo que aquest jove no va anar a fer un pixo, perquè aquesta rigurosa vestal de la moralitat pública l'hauria acusat de fer la pluja daurada amb el senyor Roca!